divendres, 15 d’octubre de 2010

O_O



Laporta ficha a Guia para su partido y asume pedir la independencia valenciana.


El histórico nacionalista valenciano cerrará la lista de Solidaritat por Barcelona- El PSAN da su apoyo y logra una reivindicación soberanista de los Països Catalans

El ex presidente del FC Barcelona Joan Laporta ha fichado para su partido político, Solidaritat Catalana per la Independència, al histórico nacionalista valenciano Josep Guia, que cerrará la lista de Solidaritat en la provincia de Barcelona para las elecciones catalanas del 28 de noviembre. Además de ensayista, ex profesor de Álgebra de la Universitat de València y estudioso de la literatura medieval valenciana, Guia es uno de los dirigentes del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). Esta organización independentista formalizó anteayer su adhesión al partido de Laporta en un acuerdo electoral. A cambio del apoyo, Solidaritat Catalana ha incluido a cuatro miembros del PSAN en las listas electorales y ha asumido incluir en su programa el compromiso de trabajar por la "reunificación de los Països Catalans" y su "independencia" de España. De este modo, el movimiento independentista acepta reivindicar la independencia no sólo de Cataluña, como hasta ahora, sino también luchar por la soberanía conjunta de la Comunitat Valenciana, las Islas Baleares, la Catalunya Nord (en territorio francés) y la Franja de Ponent (en tierras de Aragón).

No se trata de una simple declaración retórica. A instancias del PSAN, Solidaritat Catalana per la Independència incluirá en su programa la siguiente estrategia: primero sería Cataluña la que, si Solidaritat tiene éxito electoral, proclame su independencia y luego convoque un referéndum popular para que la propuesta independentista sea ratificada. Y en un plazo inferior a tres meses, una asamblea de representantes electos de los otros territorios del concepto global de Països Catalans proclamarían su independencia y convocarían consultas de ratificación. Las poblaciones que la aceptasen seguirían procesos adaptados a las normativas internacionales y a las instituciones europeas. Los que no, se quedarían igual y seguirían intentándolo más adelante. Así pues, sería una independencia en dos tiempos: primero Cataluña y después el resto.

Esto es lo que ha asumido el partido político de Joan Laporta. Su portavoz, Uriel Beltran, aseguró ayer a Levante-EMV que la asunción de este planteamiento "incorpora una voluntad y una estrategia para la extensión de la proclamación de independencia a todos los territorios de los Països Catalans". "Sobre la mesa", añade, queda si Solidaritat contará con marca propia en la Comunitat Valenciana en las próximas elecciones autonómicas. Un dato hay que tener en cuenta: en los comicios autonómicos de 2007, el principal partido que defendía la independencia y unificación de los Països Catalans, Esquerra Republicana del País Valencià, sólo obtuvo 10.594 votos de los 2,5 millones de sufragios emitidos. Justo la mitad que la Coalició Valenciana de Juan García Sentandreu, por ejemplo.

"En una década, independientes"

Pese a estos precedentes, Guia -a quien le gusta decir que ha sido "multado, detenido y procesado" por defender la autonomía- aseguró ayer que a la Comunitat Valenciana "le hace falta incorporarse a un proceso de independencia de una España que nos expolia y nos roba" para romper así con "una autonomía corrupta y anticatalana que ha sido una frustración".

Aunque admite que "todavía no" hay un clima soberanista en la Comunitat Valenciana, Guia es optimista y confía en que, "como siempre, los valencianos vayamos detrás del Principat de Catalunya en esto también". Y se atreve a lanzar un calendario. Cataluña será independiente dentro de "entre uno y cinco años" e, inmediatamente después, se proclamará la independencia valenciana. "Y si no se ratifica en el primer referéndum, será en el segundo. Pero en menos de una década, el País Valencià será independiente" si Cataluña antes lo consigue, dice. Porque en materia soberanista, zanja Guia con ironía, "se aplicará la cláusula Camps: si Cataluña logra la independencia, nosotros también".
Núria Cadenes también se suma a Solidaritat

También integrará la lista de Solidaritat, en el último puesto por Girona, la periodista barcelonesa afincada en Valencia desde hace una década Núria Cadenes. La también integrante del PSAN considera que "es "importante que Solidaritat haya asumido reivindicar la independencia de todo el país y no dejar ninguna parte colgada". Cadenes cree que "la efervescencia independentista que se vive en Cataluña" (600.000 personas han participado en referéndums independentistas y la manifestación del 10 de julio) puede contagiarse a Valencia. Cadenes cumplió cuatro años en prisión condenada por participar en 1988 en un atentado de Terra Lliure contra una casa militar en Barcelona.


Extret de: http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/10/15/laporta-ficha-guia-partido-asume-pedir-independencia-valenciana/747750.html

I de nou, a traure les pròpies conclusions.

dimecres, 13 d’octubre de 2010

Les "noves tecnologies"...

... ens maregen. Una societat massa controlada? Por al control?

dimarts, 28 de setembre de 2010

dissabte, 21 d’agost de 2010

dimarts, 3 d’agost de 2010

Caminem en direcció contrària

Als polítics que ens governen i als partits que diuen representar-nos. Al PSOE i al PP. Als partits "d'esquerres" que intenten treure partit remenant en aigües tèrboles amb l'únic objectiu de guanyar-se una cadireta. Als regionalistes neoliberals. Als sindicats d'estudiants que ací diuen A i allà diuen B. Als sindicats de treballadors que negocien els drets dels mateixos (els drets dels treballadors no es negocien, es defenen). Als empresaris. Explotadors que ara busquen mà d'obra en altres mercats.


La resposta col·lectiva no és possible o impossible, és necessària.

dimecres, 28 de juliol de 2010

Al nostre company

A tu company. Perque t'acompanye la música en aquest viatge que has encetat. I sent, en aquests moments, no tindre més paraules per poder dedicar-te. Qualsevol dia, n'intercanviarem de noves. Una forta abraçada i ens veiem a l'infern.


I allà on estigues, no oblides el dolcet. Tu m'entens, jo sé que tu m'entens.

dilluns, 26 de juliol de 2010

Nou treball. Nova recomanació.

Nou disc de Néstor Mont, que torna a la càrrega amb "Amor de Terra".

Podeu escoltar algunes de les seues cançons i seguir-lo a:

http://www.myspace.com/nestormontferris

I que seguisca la bona ratxa de produccions musicals. Va de bo!

dimarts, 15 de juny de 2010

Gent, pel·lícules i món.

Un guió. Escrit? Sé. No ho sé.
Per tu colorins, per mi foscor.
Per tu foscor, per mi colorins.
Interpretem. Vivim. Caminem.
Som, i així serem.
El que cadascú voldrem.
No. No ho crec.
No. No ho entenc.
Tu? Ho creus?
Tu? Ho entens?

divendres, 4 de juny de 2010

Cançons de butxaca...

Un disc ple de tendresa. El nou projecte de Carles Llinares, juntament amb Rebeca Santjoan i Carles Tur està cuinat amb tota la delicadessa del món. No és d'estranyar un resultat tan exquisit.

http://www.myspace.com/projectebata

Tanque els ulls per mirar l'horitzó infinit...

http://mesdemil.bandcamp.com/album/bat-can-ons-de-butxaca-demo

dimarts, 25 de maig de 2010

M'agraden les sorpreses...

... i aquesta ha sigut molt i molt gran. Vos recomane, pareu atenció, a l'adaptació que fan de "Picaina". El clarinet és sublim. Ai! En quin bon rotllo dormiré hui després d'açò :)

http://www.myspace.com/artaica

A gaudir-los!

dimecres, 28 d’abril de 2010

Avui, no em passa pels ous ser normal!

APÀTIC

Em propose ser apàtic
amb eixe món tan feliç.
He,he,he...
Que em corromp les neurones.
Que sembla una espineta.
Peta, peta!
No pretenc fer bona cara.
Fes-la rara!
Ni somriure a deshora.
Fora, fora!
Per després a les esquenes,
penes!
Criticar i fer destrossa.
Brossa!
Em riuré d’aquells que parlen.
De bades!
Dels esnobs passats de moda.
Bobadas!
De qui mana i no treballa.
Calla, calla!
De qui no toca ni balla.
Baralla!
De qui actua i no pensa.
I resa!
De qui busca revenja.
Enveja!
De qui té panxa i menja.
Rebenta!
De qui no dobla l’esquena.
Quina pena!
De la lletra petita!
Mentida!
I del canvi de moneda.
M’enredra!
Dels globalismes utòpics.
Ulleres!
Dels debats.
Buits!
I dels negocis.
Bruts!!!

I és que avui…


divendres, 23 d’abril de 2010

Silenci...

Sent com si un objecte m'atravesara el cos.
Un punyal o una espasa esmolats per l'ocasió.
Un ferro roent que permaneix a dintre meu.
Alhora, el meu estómac es comprimeix i es manté com un pes fixe.
Em paralitza el cos i sent el cor palpitar.
Vindran millors dies.
Es preveuen llunyans.
Sóc conscient, i m'aferre a la idea que les previsions sempre fallen.



Fart de mirar al món i no entendre res.

dimecres, 14 d’abril de 2010

dijous, 8 d’abril de 2010

Somnis

Si algun dia te n'anessis a dormir
i volguessis tenir els
somnis mes guapíssims
que es poguessin tenir.

Espera només a que sigui de nit
obre la finestra i mira el cel
i tria l'estrella que t'agradi més
que jo hi seré a dins...
cuidant de que tu tinguis
els somnis mes guapíssims que es poguessin tenir.

Jo em cuidaré que els teus somnis
siguin tan fantàstics superguapos tan tan màgics
i que vagis allà on vagis
i que et passi lo que et passi
i que somiïs lo que somiïs
mai no vulguis que s'acabi.

Tu tria l'estrella que t'agrada més
que jo seré a dins...
cuidant de que tu tinguis
els somnis mes guapíssims que es poguessin tenir.

I que somiïs amb qui estimis
i que volis i que flotis
i que corris i que riguis
jo faré que en els teus somnis
hi surtin mil colors
vermells i blaus
i verds i grocs
colors brillants però relaxants
i que tinguis mil sensacions...




dimarts, 23 de març de 2010

Nou CD

Delafé y las flores azules (sense Facto) treuen nou disc. 27 de març concert a València.






-------------------------------------------------------------------------------------

Viure en la nostàlgia, encara que contraindicat per tots i totes, és el que em desperta extranys somriures i em fa sentir-te més aprop.

dimarts, 2 de febrer de 2010

Brutal!



Tia, per què moles tant? Quina veu... uffff

dimarts, 5 de gener de 2010

Montserrat

El pas tel temps farà
de nosaltres colors.
Ja no se n'anirà
l'ocell de tants amors.

Vidres fràgils de goig.
Nits i dies de sols.
Vaixells de deu mil ports.
Adéu a tots els dols.

El vent que se'n va.
Campanes de tardor.
Pluja, neu, on són ja?
Cap segon sense enyor.

Desmesuradament.
Tot és com ha de ser.
El rellotge és absent.
I sempre hi ha que fer.

Plor d'amor, ja són mar.
Raig de foc que no para.
Els Déus volen baixar.
Font fresca tot i encara.

Onades contra el roc.
Tempestes d'inquietud.
Tot menjat pel nou foc.
Amor meu, és per a TU.

Ovidi Montllor