dimarts, 5 de gener de 2010

Montserrat

El pas tel temps farà
de nosaltres colors.
Ja no se n'anirà
l'ocell de tants amors.

Vidres fràgils de goig.
Nits i dies de sols.
Vaixells de deu mil ports.
Adéu a tots els dols.

El vent que se'n va.
Campanes de tardor.
Pluja, neu, on són ja?
Cap segon sense enyor.

Desmesuradament.
Tot és com ha de ser.
El rellotge és absent.
I sempre hi ha que fer.

Plor d'amor, ja són mar.
Raig de foc que no para.
Els Déus volen baixar.
Font fresca tot i encara.

Onades contra el roc.
Tempestes d'inquietud.
Tot menjat pel nou foc.
Amor meu, és per a TU.

Ovidi Montllor

1 comentari:

Paco ha dit...

La meua Montserrat, m'encanta eixa cançó.

Salut