divendres, 23 d’abril de 2010

Silenci...

Sent com si un objecte m'atravesara el cos.
Un punyal o una espasa esmolats per l'ocasió.
Un ferro roent que permaneix a dintre meu.
Alhora, el meu estómac es comprimeix i es manté com un pes fixe.
Em paralitza el cos i sent el cor palpitar.
Vindran millors dies.
Es preveuen llunyans.
Sóc conscient, i m'aferre a la idea que les previsions sempre fallen.



Fart de mirar al món i no entendre res.

2 comentaris:

Maria. ha dit...

Això és que estàs loco. Anda! Mira! Com jo! xD

Ànims, guapu. :)

Arina ha dit...

tots els 23 d'ABRIL solen ser rarets, ànims que ja ha passat. una besaeta perla! I merci per lo de l'altre dia t'en dec una! XD