MIRALL D'AIGUA
És estrany el fred
als nostres ulls. El rosec
fondo del corcó, aquests joncs
de pluja tallada.
Veus, a través dels badalls
de llum de les cortines,
el carrer fosc i llarg de la memòria,
i als dolls de les voreres, mentre dringuen
de vidre les velles canonades,
altra mirada, com llambreig remotíssim
que en l'aigua borbolla:
lluny, en la platja que vespreja
dos perfils passegen encara
i tu voldries ser l'ona en el turmell.
Efímera, una brusca en l'aire renovella
en la sorra negada de deixalles.
Però és tan, tan tard,
i són tantes les petxines esberlades!
(Ramon Guillem)
2 comentaris:
Que maco el poema del Ramon Guillem! trist... però bonic, això sí.
Pues ja l'escoltaràs! ;)
Publica un comentari a l'entrada