dimarts, 15 de setembre del 2009

Me podria atropellar un camió i no me passaria res.

Has tocat a la porta. Jo estava dormint plàcidament i he pensat, qui serà ara? He guaitat per la finestra i he vist la teua ombra projectada a la paret de la veïna d'enfront. No t'esperava, però sincerament, tenia moltes ganes de que algun dia tornares, sense importar-me si em despertaves, em pillaves a la dutxa, dinant o sopant.

He baixat per les escales a la planta baixa de la casa i he obert la porta. M'has regalat un somriure entre tímid i no sé com, mentre treies la llengua d'aquella manera tan guai que tu ja saps com m'agrada. Jo no he sabut que dir, com sempre a aquestes ocasions em paralitze de dalt a baix com si un atac de sorpresa recorreguera el meu jo. Un atac de sorpresa? Sí, algo així com una sensació d'alegria desmesurada mesclada en pànic al quadrat. I quan per fi he pogut parlar, sols m'ha eixit un: Passes? Increible, sí, ja me coneixes.

Hem anat tots dos fins la cuina mentre intentaves encetar converça. Jo, entre torpe i atontat no sabia ni per on caminava. Hem segut al sofà i ara si, la converça de "besugos" ha donat lloc a un diàleg prou més coherent. Més per la teua part que per la meua. Arribat el moment, no he aguantat més i t'he regalat un abraç. Ara s'intercanvien els papers i tu fas la cara que abans jo. I jo, no faig cara de res. Eixim del pas regalant-se una altra abraçada mentre et bese al coll i reacciones abraçant-me més fort. Aleshores ens mirem i ens riguem, ens acaronem, ens besem, i ja saps, tot allò.

Merda! Tot açò seria genial si no haguera sigut un somni. De totes formes, gràcies pel moment que m'has fet passar mentre dormia, ara ja entenc perquè, plàcidament. Colacao en fanta.

3 comentaris:

Aina ha dit...

Ei, Josep, esta cançó jo no la coneixia!! És pastel, però és mona!
No t'ho creuràs, però feia una setmana que no escoltava música. Mentisc. Compay Segundo, no más.
M'agrada aquest somni teu... i el bes al coll, molt valent!
Un beset.

Espai Alemany ha dit...

Aina, als somnis ser valent sempre és més fàcil! Pel que fa a l'anna roig i l'ombre de ton chien tenen cançons xules. I sí, pot ser m'estic fent massa pastelero. ;)

Anna. ha dit...

M'agrada aquesta entrada.
Enhorabona!