diumenge, 30 d’agost de 2009

JO DIRIA POR

Està acabant l’estiu. Un estiu molt, molt festiu. Durant algunes nits hem rigut i ballat junts. Hem parlat sense massa sentit, l’embriaguesa d’aquestes ocasions ho impedia. Hem creuat somriures i mirades quedant-me fascinat pels teus ulls i gestos. I me queda la sensació que ens ha faltat alguna cosa.

Pot ser ha estat la por. Por a dir-te el que sent. Por a la novetat, a les diferències i les similituds. Por de fer-nos mal. Por a morir en unes paraules que solament et regalaria a tu. Por de córrer massa, d’encantar-me en el pas del temps. De que els somriures es tornaren llàgrimes i les mirades canviaren de sentit.

I ara, em queden altres pors. Por a haver perdut l’ocasió de dir-te el que sent. D’adonar-me que has encetat un nou camí. Por a no poder compartir moltes altres nits. Por de mi, por de tu, por dels altres.

Per què tinc tanta por? M’ajudes a combatre-la?


4 comentaris:

★_aИNa_★ ha dit...

Pot ser se't presenta una altra oportunitat de poder dir el que sents sense tindre eixa por de que parles.
SORT.

:)

Joako ha dit...

Et tinc!!!!!
;-)

Arina ha dit...

vaja així que tens un blog...molt interessant!
Sort i coratge,
un beset.

Marina ha dit...

Jo sí que t'ajude, Josep.