I ja hem portat a la pràctica tot el post anterior. Este cap de setmana ha estat de locura completa. Comencem dijous amb el Fesblanc polseguera pa' tot l'any. El divendres rumbo al Maresme (després de molt de temps) per presenciar un gran assalt de l'Oliver i Manel al Fescruïlla. Sorpresa! Entrada gratis al Fesclap! Bona discoteca i molt bon rollito. Dissabte tot el dia "al mar, al mar" de Canet de mar. Definitivament a esta comarca fa un oratge brutal en estiu, dóna gust! I després de dinar tots al Fesbrot! Retrobaments inesperats, friquisme o mort i molt bon ambient.
Ella és més de Rahola, jo sóc més del Cuní... i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí!
Ella té un "escalestric", jo vull un futbolí... i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí!
No tinc parella estable, tampoc en vull tenir... i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí!
Tu eres més del Cruïlla, i jo sóc més del FIB... i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí!
"M'agraden les camisetes que tenen dibuixaes una bici"
"Quina curva més bonica"
"No hubieramos aclarido nada"
.
FEST.VAL
.
diumenge, 19 de juliol del 2009
dimecres, 1 de juliol del 2009
ES. TIU
Dies de molta calor.
Nits insoportables.
Faena i poca faena.
Concerts.
Festes.
Alegries.
Ploreres.
Somriures.
Solèti.
Platgèti.
Un passeget pel meu poble.
Altre per l'horta.
Un gelat.
Viatges.
Banyar-se la pell morena en la cremor de l'estiu.
.
.
.
Va... canses... va... cances.
Nits insoportables.
Faena i poca faena.
Concerts.
Festes.
Alegries.
Ploreres.
Somriures.
Solèti.
Platgèti.
Un passeget pel meu poble.
Altre per l'horta.
Un gelat.
Viatges.
Banyar-se la pell morena en la cremor de l'estiu.
.
.
.
Va... canses... va... cances.
dissabte, 30 de maig del 2009
COQUETES D'ARROP
Ingredients (per a 12 coquetes)
·1/4 kg. d'arrop
·375 ml. d'oli de girasol
·125 ml. d'aiguardent
·1 llima ratllada
·1 cullerada de canyella en pols
·1/2 kg. de farina
·Un grapat de sucre per fer la massa i per a damunt de les coquetes.
Preparació
Amassar els ingredients. Formar les coquetes, que han de quedar blanetes. Posar sucre per damunt, al gust de cadascú. Ficar-les al forn, no molt de temps (10 min. aprox.): es couen molt prompte. Es trauen encara blanetes. Quan es gelen, ja estan bones.
·1/4 kg. d'arrop
·375 ml. d'oli de girasol
·125 ml. d'aiguardent
·1 llima ratllada
·1 cullerada de canyella en pols
·1/2 kg. de farina
·Un grapat de sucre per fer la massa i per a damunt de les coquetes.
Preparació
Amassar els ingredients. Formar les coquetes, que han de quedar blanetes. Posar sucre per damunt, al gust de cadascú. Ficar-les al forn, no molt de temps (10 min. aprox.): es couen molt prompte. Es trauen encara blanetes. Quan es gelen, ja estan bones.
dilluns, 18 de maig del 2009
ELS D'ALMÀSSERA SÓN RABOSOS I RABOSES.
Una rabosa trobà un llop que portava un rotllo en la boca, i com que li abellia, li preguntà: -¿A on vas? -A Massalfassar-, respongué el llop confiat, i en obrir les barres deixà caure la coca, que arreplegà l'astuta rabosa. El llop volgué tornar-li la mala passada i li féu el mateix preguntat: -I tu, ¿a on vas? -A Almàssera-, contestà la rabosa en les dents ben apretades.
-Fragment de "Els pobles valencians parlen els uns dels altres".
-Fragment de "Els pobles valencians parlen els uns dels altres".
dissabte, 16 de maig del 2009
JOCS AFECTIUS II
ESTE ÉS EL PARE...
Prenent-li al xiquet o xiqueta una maneta se li agafaven successivament cadascun dels ditets i se'ls rodava una miqueta en els dos sentits cantant simultàniament la següent cançoneta:
Este és el pare,
este és la mare,
este demana pa,
este diu que no n'hi ha,
este diu: Rin, rin,
en el calaixet n'hi ha un trosset;
Rin, rin
en el calaixet n'hi ha un trosset.
(Picassent)
Este és el pare,
este és la mare,
este demana pa,
este diu que no n'hi ha,
este diu: corrunxet, corrunxet
en el calaixet n'hi ha un trosset.
(Alcàsser)
Este és el pare,
este és la mare,
este demana pa,
este diu que no n'hi ha,
este diu: Gorrinet xinxet,
que se'n va a l'hortet,
a collir floretes
del germileret.
(la Font d'En Carròs)
I per no escriure-ho tot de nou, hi ha més variants pel que fa a l'últim dit.
Este diu: "Gorrinet xinxet, a l'armari hi ha un tros de pa i peixet" (Daimús)
Este diu: "Gorrinet xinxet, en la gerreta en queda un poquet"(Villalonga de la Safor)
Este diu: "Gorrinet xinxet, dalt de la cambra n'hi ha un trosset"(Villalonga de la Safor)
Este diu: "Gorrinet xinxet, a la flequeta si que n'hi ha" (Cullera)
Este diu: "En el calaixet, en el calaixet està" (València)
Este diu: "Garanyiu-garanyau; tanqueu les figuetes amb la clau (Vinarós)
Prenent-li al xiquet o xiqueta una maneta se li agafaven successivament cadascun dels ditets i se'ls rodava una miqueta en els dos sentits cantant simultàniament la següent cançoneta:
Este és el pare,
este és la mare,
este demana pa,
este diu que no n'hi ha,
este diu: Rin, rin,
en el calaixet n'hi ha un trosset;
Rin, rin
en el calaixet n'hi ha un trosset.
(Picassent)
Este és el pare,
este és la mare,
este demana pa,
este diu que no n'hi ha,
este diu: corrunxet, corrunxet
en el calaixet n'hi ha un trosset.
(Alcàsser)
Este és el pare,
este és la mare,
este demana pa,
este diu que no n'hi ha,
este diu: Gorrinet xinxet,
que se'n va a l'hortet,
a collir floretes
del germileret.
(la Font d'En Carròs)
I per no escriure-ho tot de nou, hi ha més variants pel que fa a l'últim dit.
Este diu: "Gorrinet xinxet, a l'armari hi ha un tros de pa i peixet" (Daimús)
Este diu: "Gorrinet xinxet, en la gerreta en queda un poquet"(Villalonga de la Safor)
Este diu: "Gorrinet xinxet, dalt de la cambra n'hi ha un trosset"(Villalonga de la Safor)
Este diu: "Gorrinet xinxet, a la flequeta si que n'hi ha" (Cullera)
Este diu: "En el calaixet, en el calaixet està" (València)
Este diu: "Garanyiu-garanyau; tanqueu les figuetes amb la clau (Vinarós)
dilluns, 11 de maig del 2009
JOCS AFECTIUS (practicats a casa)
MIXINETES/MIXIMINETES
El pare o la mare agafa els avantbraços del seu fillet/a d'un any o dos i fa passar les manetes per les galtes infantils, cosa que provoca les rialles de la criatura. Mentrestant, es reciten les paraules següents:
Mixinetes,
rapadetes.
Vindrà el gatet
i farà: miau, miau, miau
(Benipeixcar)
O aquestes altres:
Mixinetes,
rapamauetes.
Vindrà el gatet,
es menjarà les sopetes
i farà: xap, xap, xap!
(Villalonga de la Safor)
Miximinetes,
toca galtetes.
Toca-les tu,
que són xicotetes!
(Alcàsser)
El pare o la mare agafa els avantbraços del seu fillet/a d'un any o dos i fa passar les manetes per les galtes infantils, cosa que provoca les rialles de la criatura. Mentrestant, es reciten les paraules següents:
Mixinetes,
rapadetes.
Vindrà el gatet
i farà: miau, miau, miau
(Benipeixcar)
O aquestes altres:
Mixinetes,
rapamauetes.
Vindrà el gatet,
es menjarà les sopetes
i farà: xap, xap, xap!
(Villalonga de la Safor)
Miximinetes,
toca galtetes.
Toca-les tu,
que són xicotetes!
(Alcàsser)
divendres, 8 de maig del 2009
Rata-penada
La rata-penada (rat-penat, rata-pinyada, rata-penera) és alada, noctàmbula, llosca i està dotada d'una oïda realment excepcional, amb la qual supleix, amb avantatge, les mancances visuals. tant és així que l'aparell anomenat radar va ser possible -segons diuen- després d'estudiar pregonament la seua característica més acusada, que és aquella que li permet emetre ones que en topar amb obstacles retornen a l'emissor i l'avisen que cal canviar de ruta si no vol fotre's un colp que el deixe atabollat. La rata-pinyada mai no ensopega, malgrat volar amb rapidesa.
Trobem el rat-penat per tots els nostres pobles i, en conseqüència, no pot faltar en cada llogaret la corresponent coveta on passa el dia penjat del sostre i cap per avall. Ix a poqueta nit a fer la volada, en el curs de la qual va alimentant-se amb tot tipus d'insectes que troba per davant i ho fa sense parar de volar. Com que també té força desenvolupat el sentit de l'olfacte, si olora alguna mena de líquid alimentós s'atura per xuclar-lo, fins i tot si es tracta de sang i d'ací la llegenda que el confon amb el seu parent el vampir...
Costumari valencià. Bernat Capó.
Trobem el rat-penat per tots els nostres pobles i, en conseqüència, no pot faltar en cada llogaret la corresponent coveta on passa el dia penjat del sostre i cap per avall. Ix a poqueta nit a fer la volada, en el curs de la qual va alimentant-se amb tot tipus d'insectes que troba per davant i ho fa sense parar de volar. Com que també té força desenvolupat el sentit de l'olfacte, si olora alguna mena de líquid alimentós s'atura per xuclar-lo, fins i tot si es tracta de sang i d'ací la llegenda que el confon amb el seu parent el vampir...
Costumari valencià. Bernat Capó.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)