Ingredients (per a 12 coquetes)
·1/4 kg. d'arrop
·375 ml. d'oli de girasol
·125 ml. d'aiguardent
·1 llima ratllada
·1 cullerada de canyella en pols
·1/2 kg. de farina
·Un grapat de sucre per fer la massa i per a damunt de les coquetes.
Preparació
Amassar els ingredients. Formar les coquetes, que han de quedar blanetes. Posar sucre per damunt, al gust de cadascú. Ficar-les al forn, no molt de temps (10 min. aprox.): es couen molt prompte. Es trauen encara blanetes. Quan es gelen, ja estan bones.
dissabte, 30 de maig del 2009
dilluns, 18 de maig del 2009
ELS D'ALMÀSSERA SÓN RABOSOS I RABOSES.
Una rabosa trobà un llop que portava un rotllo en la boca, i com que li abellia, li preguntà: -¿A on vas? -A Massalfassar-, respongué el llop confiat, i en obrir les barres deixà caure la coca, que arreplegà l'astuta rabosa. El llop volgué tornar-li la mala passada i li féu el mateix preguntat: -I tu, ¿a on vas? -A Almàssera-, contestà la rabosa en les dents ben apretades.
-Fragment de "Els pobles valencians parlen els uns dels altres".
-Fragment de "Els pobles valencians parlen els uns dels altres".
dissabte, 16 de maig del 2009
JOCS AFECTIUS II
ESTE ÉS EL PARE...
Prenent-li al xiquet o xiqueta una maneta se li agafaven successivament cadascun dels ditets i se'ls rodava una miqueta en els dos sentits cantant simultàniament la següent cançoneta:
Este és el pare,
este és la mare,
este demana pa,
este diu que no n'hi ha,
este diu: Rin, rin,
en el calaixet n'hi ha un trosset;
Rin, rin
en el calaixet n'hi ha un trosset.
(Picassent)
Este és el pare,
este és la mare,
este demana pa,
este diu que no n'hi ha,
este diu: corrunxet, corrunxet
en el calaixet n'hi ha un trosset.
(Alcàsser)
Este és el pare,
este és la mare,
este demana pa,
este diu que no n'hi ha,
este diu: Gorrinet xinxet,
que se'n va a l'hortet,
a collir floretes
del germileret.
(la Font d'En Carròs)
I per no escriure-ho tot de nou, hi ha més variants pel que fa a l'últim dit.
Este diu: "Gorrinet xinxet, a l'armari hi ha un tros de pa i peixet" (Daimús)
Este diu: "Gorrinet xinxet, en la gerreta en queda un poquet"(Villalonga de la Safor)
Este diu: "Gorrinet xinxet, dalt de la cambra n'hi ha un trosset"(Villalonga de la Safor)
Este diu: "Gorrinet xinxet, a la flequeta si que n'hi ha" (Cullera)
Este diu: "En el calaixet, en el calaixet està" (València)
Este diu: "Garanyiu-garanyau; tanqueu les figuetes amb la clau (Vinarós)
Prenent-li al xiquet o xiqueta una maneta se li agafaven successivament cadascun dels ditets i se'ls rodava una miqueta en els dos sentits cantant simultàniament la següent cançoneta:
Este és el pare,
este és la mare,
este demana pa,
este diu que no n'hi ha,
este diu: Rin, rin,
en el calaixet n'hi ha un trosset;
Rin, rin
en el calaixet n'hi ha un trosset.
(Picassent)
Este és el pare,
este és la mare,
este demana pa,
este diu que no n'hi ha,
este diu: corrunxet, corrunxet
en el calaixet n'hi ha un trosset.
(Alcàsser)
Este és el pare,
este és la mare,
este demana pa,
este diu que no n'hi ha,
este diu: Gorrinet xinxet,
que se'n va a l'hortet,
a collir floretes
del germileret.
(la Font d'En Carròs)
I per no escriure-ho tot de nou, hi ha més variants pel que fa a l'últim dit.
Este diu: "Gorrinet xinxet, a l'armari hi ha un tros de pa i peixet" (Daimús)
Este diu: "Gorrinet xinxet, en la gerreta en queda un poquet"(Villalonga de la Safor)
Este diu: "Gorrinet xinxet, dalt de la cambra n'hi ha un trosset"(Villalonga de la Safor)
Este diu: "Gorrinet xinxet, a la flequeta si que n'hi ha" (Cullera)
Este diu: "En el calaixet, en el calaixet està" (València)
Este diu: "Garanyiu-garanyau; tanqueu les figuetes amb la clau (Vinarós)
dilluns, 11 de maig del 2009
JOCS AFECTIUS (practicats a casa)
MIXINETES/MIXIMINETES
El pare o la mare agafa els avantbraços del seu fillet/a d'un any o dos i fa passar les manetes per les galtes infantils, cosa que provoca les rialles de la criatura. Mentrestant, es reciten les paraules següents:
Mixinetes,
rapadetes.
Vindrà el gatet
i farà: miau, miau, miau
(Benipeixcar)
O aquestes altres:
Mixinetes,
rapamauetes.
Vindrà el gatet,
es menjarà les sopetes
i farà: xap, xap, xap!
(Villalonga de la Safor)
Miximinetes,
toca galtetes.
Toca-les tu,
que són xicotetes!
(Alcàsser)
El pare o la mare agafa els avantbraços del seu fillet/a d'un any o dos i fa passar les manetes per les galtes infantils, cosa que provoca les rialles de la criatura. Mentrestant, es reciten les paraules següents:
Mixinetes,
rapadetes.
Vindrà el gatet
i farà: miau, miau, miau
(Benipeixcar)
O aquestes altres:
Mixinetes,
rapamauetes.
Vindrà el gatet,
es menjarà les sopetes
i farà: xap, xap, xap!
(Villalonga de la Safor)
Miximinetes,
toca galtetes.
Toca-les tu,
que són xicotetes!
(Alcàsser)
divendres, 8 de maig del 2009
Rata-penada
La rata-penada (rat-penat, rata-pinyada, rata-penera) és alada, noctàmbula, llosca i està dotada d'una oïda realment excepcional, amb la qual supleix, amb avantatge, les mancances visuals. tant és així que l'aparell anomenat radar va ser possible -segons diuen- després d'estudiar pregonament la seua característica més acusada, que és aquella que li permet emetre ones que en topar amb obstacles retornen a l'emissor i l'avisen que cal canviar de ruta si no vol fotre's un colp que el deixe atabollat. La rata-pinyada mai no ensopega, malgrat volar amb rapidesa.
Trobem el rat-penat per tots els nostres pobles i, en conseqüència, no pot faltar en cada llogaret la corresponent coveta on passa el dia penjat del sostre i cap per avall. Ix a poqueta nit a fer la volada, en el curs de la qual va alimentant-se amb tot tipus d'insectes que troba per davant i ho fa sense parar de volar. Com que també té força desenvolupat el sentit de l'olfacte, si olora alguna mena de líquid alimentós s'atura per xuclar-lo, fins i tot si es tracta de sang i d'ací la llegenda que el confon amb el seu parent el vampir...
Costumari valencià. Bernat Capó.
Trobem el rat-penat per tots els nostres pobles i, en conseqüència, no pot faltar en cada llogaret la corresponent coveta on passa el dia penjat del sostre i cap per avall. Ix a poqueta nit a fer la volada, en el curs de la qual va alimentant-se amb tot tipus d'insectes que troba per davant i ho fa sense parar de volar. Com que també té força desenvolupat el sentit de l'olfacte, si olora alguna mena de líquid alimentós s'atura per xuclar-lo, fins i tot si es tracta de sang i d'ací la llegenda que el confon amb el seu parent el vampir...
Costumari valencià. Bernat Capó.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)