dissabte, 21 de març de 2009

Tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac.

La vida passa com una processó…

El temps no s’atura i nosaltres, inevitablement estem lligats a avançar amb ell. Mirem enrere, per continuar endavant i ens adonem de totes les experiències viscudes. Pareix mentida, recordes, aquell dia, en aquell moment, són expressions que conforme avança la vida més es repeteixen. Experiència en diuen.

I com més avancem, més ràpid passa. Sona a tòpic, i evidentment el temps es manté constant, però em dona la sensació que la percepció altera aquesta “K”. Per aquest motiu, per fotre a la percepció, omplim-lo d’activitats. A vore si cola! Si no és així, sempre ens quedarà la satisfacció d’haver-lo aprofitat. Un amic meu comenta que la millor manera de guanyar “la por” que provoca el pas del temps, és estar satisfet del que has fet fins el moment, aprofitar-lo. Prove-m’ho doncs, que no ens quede el dubte.

...eliminem els maldecaps i convertim-la en cercavila!

4 comentaris:

Parecarabassó ha dit...

Ei, no sabia que estigueres també per ací!

Jo últimament estic intentant fer cercavila la processó... ara falta que funcione. xD

Noiadevidre ha dit...

"Rellotge filldeputa, es temps que t'has menjat, i el món seguirà endavant"

T'esperem dissabte, pa aprofitar la nit i fer una miqueta de festeta :)

Andrés ha dit...

provem-ho

Noiadevidre ha dit...

Et fas l'ànim a renovar?
Va, regala'ns alguna coseta!