dimecres, 21 de gener de 2009

Un de IBN KHAFAJA

Un gran de la nostra literatura deia que "la millor manera de llegir, és rellegir". Gran Fuster, gran. I jo li he fet cas i ja no sé quantes vegades m'he llegit Jardí ebri, un gran llibre de poemes de Ibn Khafaja traduit per Josep Piera.

Ibn Khafaja naix l'any 1058 i va ser un dels més grans poetes d'al-Àndalus. Fill de familia culta i benestant. Un home sensual, sensible i amant de la vida (COM JO!). I sense més preàmbuls ací us deixe un poema d'aquest gran mestre!

Tot i que em creia fort i ferm com una roca
la bellesa em sacseja com una dèbil branca.
Era dur de coratge i, de sensibilitat, tendre.
No m'he mantingut mai en una sola postura
ni he anat mai pel mateix camí.
No m'agrada la rigidesa en l'home,
que el transforma en una estàtua;
ni qui no ha passat nits despert
per l'insomni de l'amor,
ni a qui el desig no li ha doblegat mai el cos.
Ara penedit, ara abrandat, plore
pels meus pecats, i gemegue per les ruïnes.
Sóc talment la tendra branca d'un salze
que el vent du de banda a banda.

IBN KHAFAJA

1 comentari:

Laura ha dit...

No coneixia aquest Ibn Khafaja, però tenia "labia" el tio...XD