Avui, no em passa pels ous ser normal!

APÀTIC

Em propose ser apàtic
amb eixe món tan feliç.
He,he,he...
Que em corromp les neurones.
Que sembla una espineta.
Peta, peta!
No pretenc fer bona cara.
Fes-la rara!
Ni somriure a deshora.
Fora, fora!
Per després a les esquenes,
penes!
Criticar i fer destrossa.
Brossa!
Em riuré d’aquells que parlen.
De bades!
Dels esnobs passats de moda.
Bobadas!
De qui mana i no treballa.
Calla, calla!
De qui no toca ni balla.
Baralla!
De qui actua i no pensa.
I resa!
De qui busca revenja.
Enveja!
De qui té panxa i menja.
Rebenta!
De qui no dobla l’esquena.
Quina pena!
De la lletra petita!
Mentida!
I del canvi de moneda.
M’enredra!
Dels globalismes utòpics.
Ulleres!
Dels debats.
Buits!
I dels negocis.
Bruts!!!

I és que avui…

Silenci...

Sent com si un objecte m'atravesara el cos.
Un punyal o una espasa esmolats per l'ocasió.
Un ferro roent que permaneix a dintre meu.
Alhora, el meu estómac es comprimeix i es manté com un pes fixe.
Em paralitza el cos i sent el cor palpitar.
Vindran millors dies.
Es preveuen llunyans.
Sóc conscient, i m'aferre a la idea que les previsions sempre fallen.



Fart de mirar al món i no entendre res.

I la pell, de gallina.

"Aborronaor"

Somnis

Si algun dia te n'anessis a dormir
i volguessis tenir els
somnis mes guapíssims
que es poguessin tenir.

Espera només a que sigui de nit
obre la finestra i mira el cel
i tria l'estrella que t'agradi més
que jo hi seré a dins...
cuidant de que tu tinguis
els somnis mes guapíssims que es poguessin tenir.

Jo em cuidaré que els teus somnis
siguin tan fantàstics superguapos tan tan màgics
i que vagis allà on vagis
i que et passi lo que et passi
i que somiïs lo que somiïs
mai no vulguis que s'acabi.

Tu tria l'estrella que t'agrada més
que jo seré a dins...
cuidant de que tu tinguis
els somnis mes guapíssims que es poguessin tenir.

I que somiïs amb qui estimis
i que volis i que flotis
i que corris i que riguis
jo faré que en els teus somnis
hi surtin mil colors
vermells i blaus
i verds i grocs
colors brillants però relaxants
i que tinguis mil sensacions...

Nou CD

Delafé y las flores azules (sense Facto) treuen nou disc. 27 de març concert a València.






-------------------------------------------------------------------------------------

Viure en la nostàlgia, encara que contraindicat per tots i totes, és el que em desperta extranys somriures i em fa sentir-te més aprop.

Brutal!

Tia, per què moles tant? Quina veu... uffff

Montserrat

El pas tel temps farà
de nosaltres colors.
Ja no se n'anirà
l'ocell de tants amors.

Vidres fràgils de goig.
Nits i dies de sols.
Vaixells de deu mil ports.
Adéu a tots els dols.

El vent que se'n va.
Campanes de tardor.
Pluja, neu, on són ja?
Cap segon sense enyor.

Desmesuradament.
Tot és com ha de ser.
El rellotge és absent.
I sempre hi ha que fer.

Plor d'amor, ja són mar.
Raig de foc que no para.
Els Déus volen baixar.
Font fresca tot i encara.

Onades contra el roc.
Tempestes d'inquietud.
Tot menjat pel nou foc.
Amor meu, és per a TU.

Ovidi Montllor