Rata-penada

La rata-penada (rat-penat, rata-pinyada, rata-penera) és alada, noctàmbula, llosca i està dotada d'una oïda realment excepcional, amb la qual supleix, amb avantatge, les mancances visuals. tant és així que l'aparell anomenat radar va ser possible -segons diuen- després d'estudiar pregonament la seua característica més acusada, que és aquella que li permet emetre ones que en topar amb obstacles retornen a l'emissor i l'avisen que cal canviar de ruta si no vol fotre's un colp que el deixe atabollat. La rata-pinyada mai no ensopega, malgrat volar amb rapidesa.

Trobem el rat-penat per tots els nostres pobles i, en conseqüència, no pot faltar en cada llogaret la corresponent coveta on passa el dia penjat del sostre i cap per avall. Ix a poqueta nit a fer la volada, en el curs de la qual va alimentant-se amb tot tipus d'insectes que troba per davant i ho fa sense parar de volar. Com que també té força desenvolupat el sentit de l'olfacte, si olora alguna mena de líquid alimentós s'atura per xuclar-lo, fins i tot si es tracta de sang i d'ací la llegenda que el confon amb el seu parent el vampir...

Costumari valencià. Bernat Capó.

Va de recomanacions

Fa un temps, vaig llegir "La muerte sin llanto", un llibre de la Nancy Scheper-Hugues que em va agradar moltíssim. Aquest llibre fotografia la situació social, política i econòmica de l'Alto do Cruzeiro, situat al nordest del Brasil. Així, l'autora despulla una realitat amagada pels màxims responsables i poderosos del país i perpetrada fins i tot per les institucions sanitàries, que amaguen la fam amb diagnòstics i medicació emmascaradora (conscientment?). Una realitat duríssima on la vida gira al voltant de la fam, la cultura de la fam, i que resulta esfreidora per al lector. Prejudicis, diferències culturals...? Som tant diferents? Jutgeu vosaltres mateixos.

Insomni

Per què si és de nit hui tampoc torne a tindre son? Hi ha llums al carrer i tot està tan ple de gent...

Fa temps. Dimecres 23 a la Sala de Juntes.

Sent com si un objecte m'atravesara el cos.
Un punyal o una espasa esmolats per l'ocasió.
Un ferro roent que permaneix a dintre meu.
Alhora, el meu estómac es comprimeix i es manté com un pes fixe.
Em paralitza el cos i sent el cor palpitar.
Vindran millors dies.
Es preveuen llunyans.
Sóc conscient, i m'aferre a la idea que les previsions sempre fallen.

.

Locures

Dijous:
Josep: Anem a Barcelona al concert de la Gossa?
Maria: Ja vorem, però no crec.

Divendres:
Josep: Anem a Barcelona al concert de la Gossa?
Maria: No tio, tinc molta faena.

Dissabte:

(15 hores)
Josep: Va maria mone de festa, anem cap allà!
Maria: No tio, en serio...

(15:30)
Josep: Segur?
Maria: Un altre cap de setmana no t'haguera dit que no, però tinc molta faena.

(16:00)
Maria: Mone a Barcelona?
Josep: Au!

I aixina de puntazo i corrents, los dos pa Barcelona! Concert, casa okupa rara, moltes hores desperts, poques dormint i cap avall de nou!

SOM TXOVES HASTIÖ!

Llàgrimes...

.
.
.
... que desdibuixen lletres al paper i el consumeixen poc a poc fins que es trenca. Es trenca i no queda res... res... res... absolutament res.

Tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac.

La vida passa com una processó…

El temps no s’atura i nosaltres, inevitablement estem lligats a avançar amb ell. Mirem enrere, per continuar endavant i ens adonem de totes les experiències viscudes. Pareix mentida, recordes, aquell dia, en aquell moment, són expressions que conforme avança la vida més es repeteixen. Experiència en diuen.

I com més avancem, més ràpid passa. Sona a tòpic, i evidentment el temps es manté constant, però em dona la sensació que la percepció altera aquesta “K”. Per aquest motiu, per fotre a la percepció, omplim-lo d’activitats. A vore si cola! Si no és així, sempre ens quedarà la satisfacció d’haver-lo aprofitat. Un amic meu comenta que la millor manera de guanyar “la por” que provoca el pas del temps, és estar satisfet del que has fet fins el moment, aprofitar-lo. Prove-m’ho doncs, que no ens quede el dubte.

...eliminem els maldecaps i convertim-la en cercavila!