dijous, 30 d’abril de 2009

Va de recomanacions

Fa un temps, vaig llegir "La muerte sin llanto", un llibre de la Nancy Scheper-Hugues que em va agradar moltíssim. Aquest llibre fotografia la situació social, política i econòmica de l'Alto do Cruzeiro, situat al nordest del Brasil. Així, l'autora despulla una realitat amagada pels màxims responsables i poderosos del país i perpetrada fins i tot per les institucions sanitàries, que amaguen la fam amb diagnòstics i medicació emmascaradora (conscientment?). Una realitat duríssima on la vida gira al voltant de la fam, la cultura de la fam, i que resulta esfreidora per al lector. Prejudicis, diferències culturals...? Som tant diferents? Jutgeu vosaltres mateixos.

diumenge, 26 d’abril de 2009

Insomni

Per què si és de nit hui tampoc torne a tindre son? Hi ha llums al carrer i tot està tan ple de gent...

dijous, 23 d’abril de 2009

Fa temps. Dimecres 23 a la Sala de Juntes.

Sent com si un objecte m'atravesara el cos.
Un punyal o una espasa esmolats per l'ocasió.
Un ferro roent que permaneix a dintre meu.
Alhora, el meu estómac es comprimeix i es manté com un pes fixe.
Em paralitza el cos i sent el cor palpitar.
Vindran millors dies.
Es preveuen llunyans.
Sóc conscient, i m'aferre a la idea que les previsions sempre fallen.

.

dilluns, 20 d’abril de 2009

Locures

Dijous:
Josep: Anem a Barcelona al concert de la Gossa?
Maria: Ja vorem, però no crec.

Divendres:
Josep: Anem a Barcelona al concert de la Gossa?
Maria: No tio, tinc molta faena.

Dissabte:

(15 hores)
Josep: Va maria mone de festa, anem cap allà!
Maria: No tio, en serio...

(15:30)
Josep: Segur?
Maria: Un altre cap de setmana no t'haguera dit que no, però tinc molta faena.

(16:00)
Maria: Mone a Barcelona?
Josep: Au!

I aixina de puntazo i corrents, los dos pa Barcelona! Concert, casa okupa rara, moltes hores desperts, poques dormint i cap avall de nou!

SOM TXOVES HASTIÖ!

diumenge, 12 d’abril de 2009

Llàgrimes...

.
.
.
... que desdibuixen lletres al paper i el consumeixen poc a poc fins que es trenca. Es trenca i no queda res... res... res... absolutament res.