dissabte, 24 d’octubre de 2009

Te'n cantaré més de mil






















"Todas la "muqueres" llevan, debajo del delantal, una boquita sin dientes, que mossega i no fa mal"

Increïble, impressionant, sense paraules, brutal!

Moments de 17 músics dalt de l'escenari... Reïllo, Miquel Gil, Nèstor Mont, Dani Miquel, Tobal Rentero, Jacint, Paco Lucas, Juanjo Blanco, Paqui Gil i més senyora i més...

dimarts, 20 d’octubre de 2009

Com viure a l'altra punta del món.

Sí, així és. Aquesta professió que he "triat" m'aboca a uns horaris que a la gran majoria els poden resultar incomprensibles. Ben mirat, i des d'aquesta part del món, m'alce a la mateixa hora que ho fan als Estats Units. No sé si compartisc el mateix horari laboral que els habitants d'aquelles terres, ignorant de mi, i tot i fer moltes hores, vos assegure que no és per a tant. O sí? Amb els anys deu passar factura.

Dormir de dia, treballar de nit. El dia a dia. Quan la gent se demana un cafè per desdejunar i posar-se a tope al bar que està just enfront del centre de... salut? Jo me demane una ensaimada i com a mínim quatre hores de son, perfavor. I el dia que no es pot, per allò de que la meua part del món funciona al revés de mi, i els "papeleos" sols es poden tramitar fins les 14-15 hores, pues no hi ha més remei que maleir al qui va imposar aquests horaris de treball. Continuant en la rutina de la dieta, tinc per costum esmorzar a les 13 hores, hora de dinar? I dine a les 16-17 hores. Sí, hora de sopar a Limerick. El sopar sempre és una incògnita. El dia que treballe, menge quan puc (normalment a horari normal, tret d'algun dia que toquen les dotze) i quan no treballe les 22-23 hores són les habituals. Ja és més normal, no?

I es que com vos dic, me dóna la sensació que visc a altra part del món. La gent comenta: "fotre (ells diuen joder) dorms fins les 12?" El que ells no saben és que me gite a les 8, o no. La veritat, i no sé perquè, és un paler despertar-se a les 12-13 hores i donar-li voltes al llit fins a fer-se la vostra hora de dinar. Com aquell, "despertar-te i no aixecar-te perquè total no tens res a fer més que pensar i s'hi està tan calentet al llit i és tan difícil amb la gent del barri". Sí, és difícil, la veïna només fa que cantar-li al netet, que com és obvi porta un horari molt diferent al meu. I no es que visca a un barri conflictiu, Alcàsser no dóna ni per a dividir-lo en barris ara que ho pense, però si que hi ha gent que preferiria no creuar-me cada dia al dematí (canta el gall quiquiriquí).

Maeu sor hui! També tinc assaig? Sí, coordinar aquest "jaleo" d'horaris (vida?) amb els assajos no és fàcil. Hostia! Tinc pendent un projecte d'investigació. L'acabaré, no?

I encara es pregunteu perquè no sóc normal?

dissabte, 3 d’octubre de 2009

Un JB amb aigua!

TU: Bon dia, que xovinista eres! Què fas?
JO: Iea, buenas! Que va tio, analitze errades. Mira que mal! I res, aci agranant.
TU: Vaig a fer-me un cafenet.
JO: De lujo!
TU: Com va?
JO: No sé tio, ni bé, ni mal. Com sempre. La veritat, un poc ratllat, però res. I tu?
TU: Mal.
JO: Peguem-nos un tir. Es que en estes situacions són més fredes que una roca. Merda, esta frase me recorda a un...
TU: Tinc ganes d'estar plof.
JO: No tio, lo de sempre. Ix, despejat. Això t'ajudarà a no donar-li moltes voltes al cosmos.
TU: Anem a la Calderona?
JO: Vale, però no tenim massa temps.
TU: Busca una ruta mentre me dutxe!
JO: I esta nit? Hi ha concert de tranqui... nem?
TU: No vull gitar-me tard, que demà tinc partida.
JO: "La proposta és agafar una ceba ràpida i a jeure a la una"
TU: No m'apeteix.
JO: Val. Però al de Conxita i JMO de final de mes, si que vens.
TU: Qui són?
JO: Ella la de "l'ungüent", ell un tio que te fa un llibre d'un elefante i un candelabro. Tio, el d'antònia font!
TU: Ah...



I es que ens espera un gran final de mes! ;)