dimarts, 29 de setembre de 2009

Aigua a poalaes!

I es que, des d'ahir que es va posar a ploure no ha parat gens. Els carrers ahir pareixien rius, com jo no ho recordava a Alcàsser; l'avinguda, de recent construcció, provocava que l'aigua entrara dins de les cases, en parà o sense; el centre de salut quasi se'ns cau damunt, hui torne a treballar, ja vos contaré si almenys hem recuperat la llum, i la pista de silla ha quedat inundada gràcies al polígon que li han posat al costat i les obres de l'AVE. Els camps de tarongers d'abans tragaven aigua, el clavegueram actual es veu que no. No sé si visc a Alcàsser o a Kabul, en tots els meus respectes.

dimarts, 15 de setembre de 2009

Me podria atropellar un camió i no me passaria res.

Has tocat a la porta. Jo estava dormint plàcidament i he pensat, qui serà ara? He guaitat per la finestra i he vist la teua ombra projectada a la paret de la veïna d'enfront. No t'esperava, però sincerament, tenia moltes ganes de que algun dia tornares, sense importar-me si em despertaves, em pillaves a la dutxa, dinant o sopant.

He baixat per les escales a la planta baixa de la casa i he obert la porta. M'has regalat un somriure entre tímid i no sé com, mentre treies la llengua d'aquella manera tan guai que tu ja saps com m'agrada. Jo no he sabut que dir, com sempre a aquestes ocasions em paralitze de dalt a baix com si un atac de sorpresa recorreguera el meu jo. Un atac de sorpresa? Sí, algo així com una sensació d'alegria desmesurada mesclada en pànic al quadrat. I quan per fi he pogut parlar, sols m'ha eixit un: Passes? Increible, sí, ja me coneixes.

Hem anat tots dos fins la cuina mentre intentaves encetar converça. Jo, entre torpe i atontat no sabia ni per on caminava. Hem segut al sofà i ara si, la converça de "besugos" ha donat lloc a un diàleg prou més coherent. Més per la teua part que per la meua. Arribat el moment, no he aguantat més i t'he regalat un abraç. Ara s'intercanvien els papers i tu fas la cara que abans jo. I jo, no faig cara de res. Eixim del pas regalant-se una altra abraçada mentre et bese al coll i reacciones abraçant-me més fort. Aleshores ens mirem i ens riguem, ens acaronem, ens besem, i ja saps, tot allò.

Merda! Tot açò seria genial si no haguera sigut un somni. De totes formes, gràcies pel moment que m'has fet passar mentre dormia, ara ja entenc perquè, plàcidament. Colacao en fanta.